El camí

El camí

jueves, 20 de marzo de 2014

El nostre futur

Sóc dona, sóc jove i estic implicada activament en política. A més a més milito en un partit minoritari i sóc de les comarques menys poblades de Comarques del Nord. És a dir, sóc minoria entre les minories i farta n'estic de que se'm pregunte si em pague la pena. Per què ser dona, nacionalista i de Comarques del Nord implicada en política té un passe, però ser jove... Ah! Sacrilegi de la humanitat!
La joventut hem d'estar a les nostres coses: estudis, festa, despreocupacions, etc. Ens hem de centrar en aquelles coses que ens són pròpies i no perdre el temps en aquelles coses de majors. Clar, què en va a saber una persona de 20 ó 25 anys d'organització política? Què en sabrà d'organització institucional, de retallades o de polítiques educatives? En definitiva, què en sabrà del seu propi futur? Segur que res, de segur que res del món ja que només som la generació més preparada de la història del nostre país i la que tenim més temps (recordem que l'atur ronde el 50%). Però que n'anem a saber nosaltres del nostre futur: RES!
Per descomptat és preferible que ho deixem en mans de persones experimentades, de persones que porten anys i panys en política i ara ens vénen que són la regeneració democràtica. És molt millor que ens silencien, ens apaguen i ens mantinguen al marge. No ens anem a enganyar, si posem el nas els podem desmuntar la paradeta!
Clar, és que nosaltres no en sabem de política, no en sabem d'organització social ni de relacions personals. I el poc que sabem és que "totes les persones que estan en política són corruptes i cobren molt". Clar! Sí que cobren sí, les quatre persones que ens fan creure que hem de mantenir-nos al marge són les que cobren i pretenen mantenir el seu estatus. Doncs sí. Jo sóc jove i estic implicada en política des de fa anys perquè no vull que decidisquen el meu present i que limiten el meu futur. Vull tindre la paella pel mànec i poder treballar per la meua terra i per fer fora a tota esta cleca que només vol mantenir el seu benestar a costelles del nostre.
I no em fa vergon dir-ho, gens ni miqueta. De fet em sent més que orgullosa de ser jove i lluitar per les coses. I no us penseu que no tinc temps per a fer altres coses pròpies de joves, ni molt menys! Tinc temps per a les meyes amistats, per a eixir, per a estudiar, ... Tinc temps per a tot ja que sóc jove, tinc ganes de canviar este sistema que tenen muntat per a quatre i tinc molta més energia que la gent major per a no decaure en l'intent.