El camí

El camí

miércoles, 30 de julio de 2014

DICTACRÀCIA

Moltes vegades em qüestione si la democràcia en la que ens diuen que vivim està més prop d'una dictadura o d'una vertadera democràcia. A l'Estat espanyol triem representació més o menys cada quatre anys, i amb les eleccions donem al govern la llibertat absoluta de fer i desfer sobre la nostra societat durant una legislatura. Si, a més, este govern és una majoria absoluta ja tenen via ampla per a implantar totes les bestieses que els vinguen en gana. I no podem fer res, ni tant sols exigir l'acompliment del programa electoral, els hem prestat el vot i poden fer d'ell el que vulguen.

Mentre dure la campanya electoral tot és pa i mel, promeses que es creen en despatxos a mans de persones expertes en fer campanyes i programes electorals. Després, un desplegament de professionals de la comunicació i del màrqueting acaben amb la feina de divulgació de totes les mentires que donaran poder a un partit o a un altre. Però a l'endemà de les eleccions totes estes promeses electorals es fan servir com a paper de bany de seus de partits que valen milions de mantenir. Llavors ja tenen la frase que ho justifique tot: "la població m'ha votat". MENTIRA! La població mai votaria a una colla d'impresentables i lladres que només miren més que pel benefici personal i del seu entorn.

De vegades m'agradaria tindre una vareta màgica per a poder impedir les mentires en mítings electorals i poder vore com diuen que augmentaran les contractacions a base de contractes precaris o que retallaran fins deixar-nos sense protecció sanitària per poder robar i endollar a la seua gent. M'agradaria, i molt, sentir com reconeixen que tenen tota la intenció de reduir en educació pública per evitat tindre una societat crítica, per poder manipular i mentir sense que la població es qüestione més enllà d'acceptar el poder. M'encisaria que explicaren quins motius poden justificar els retalls constants en la nostra llibertat d'expressió i en la lliure circulació de la informació.

Per què no, sentint-ho molt açò no és una democràcia. En una democràcia la gent hauria de poder demanar explicacions al govern del que està fent. En una democràcia hauríem de poder reclamar l'acompliment dels programes electorals, hauríem de poder presentar propostes de llei fetes per i per a la ciutadania sense entrebancs, hauríem de poder decidir que cobre i que no cobre qui ens governe i hauríem de poder canviar de govern quan pensem que qui ha guanyat les eleccions ja no ens represente.

Per què la democràcia consisteix en que el poble puga decidir i opinar. la democràcia és el poder del poble i no unes votacions temporals que atorguen carta blanca per desfer tot el que ha costat tants anys de lluita aconseguir. Ens ataquen, ens utilitzen i ens menteixen; en definitiva ens malgovernen utilitzant les votacions com a excusa per a sustentar la seua mentida. Ens resten autonomia, ataquen els ciments de la crítica més sana basada en l'educació i la confrontació d'idees per a formar una opinió pròpia. Si parlem podem perdre el treball, si no parlem podran fer de nosaltres el que vulguen. Per què esta democràcia està basada en l'opressió del poble, en la reducció de les idees, en el clientelisme i els favoritismes que aconsegueixen una societat apàtica que no creu en la política.


Però no podem oblidar mai una cosa, la política és en si mateixa l'organització d'una societat. Per tant totes les persones, només pel fet de viure en comunitat, necessitem de la política per a organitzar-nos i respectar-nos. I la democràcia n'és una eina fonamental de la mateixa, per aconseguir la representació del poble en les decisions. Per això hem de lluitar per canviar este sistema corrupte, putrefacte i mentider que han muntat per a reduir-nos i fer-nos creure que organitzar-nos és ser part d'ell. Però no, nosaltres no som part d'eixe sistema i estem ací per a canviar-lo i fer de la política una eina de i per a la societat. 

viernes, 25 de julio de 2014

JOC DE TRONS

El Joc de Trons, quina ficció tant realista. El poder i el manteniment dels privilegis personals per sobre de l'interès general. La voluntat de canvi interceptada per les persones amb poder amb la intenció de mantenir la distribució existent coste el que coste. Les mentires i les manipulacions per a poder donar una visió de portes cap a fora ben diferent a la que es vol establir dins. Però, amb tot este panorama, sempre apareix el contrapunt de la renovació. Les persones que realment volen construir quelcom diferent i volen instal·lar a l'organització interna les mateixes premisses que es promulguen de manera externa.
I les persones es van agrupant per poder fer força i impulsar la renovació o per impedir-la. Les diferents formes de treball aconsegueixen diferenciar grups i posicionar-los en un o altre lloc. A la tant coneguda sèrie podem trobar diferents cases amb una presencia més forta o no, però totes formen part de l'engranatge sense el que el Joc de Trons seria impossible.
Esta tant sols és una visió personal on moltes cases i molts matisos queden fora. Cada organització de la que participem té trets identificatius dels que a continuació es descriuen, sempre hi ha alguna persona decidida a fer el que faça falta per a aconseguir els seus propis interessos. Les cases es formen, la igualtat s'aconsegueix o no, però les coses continuen i les persones que formen part d'una casa o d'una altra fluctuen entre les mateixes. Els casaments, els interessos fan que algunes persones es moguen d'una casa a una altra. Entre tant, l'espectacle estarà servit.

CASA LANNISTER

La casa Lannister té el poder, des de fa temps el tenen i no porten intenció de soltar-lo ja que els proporcione l'estabilitat i seguretat que necessiten. Intenten convèncer que el manteniment de l'status quo  és la millor opció amagant que aquesta només és la millor opció per al manteniment del seu poder. No pensen en l'estabilitat del regne, no comparteixen la solidaritat entre cases. Mai ho han fet. La finalitat de tots els seus arguments no és altra que mantenir el propi poder, perpetrar i acomodar a la seua gent al tro que durant anys han ocupat.
La gent que no atén les seues explicacions, que no accepte i perpetre el seu benestar, ha de ser eliminada. Els caps han de rodar al preu que siga. No importe si eixes persones treballen pel benestar de totes les cases i pensen en la defensa del projecte comú. Els caps han de rodar. Per mig del desgast i l'esgotament eixes persones es retiraran per si soles. I si no ho fan, el desprestigi i les mentires començaran fins que queden soles. 
I la casa creix, sempre amb persones disposades a mantenir la posició de les persones que la integren. O estàs al seu costat o estàs en la seua contra, les mitges tintes no valen per a la casa Lannister. La jerarquia ha de continuar, el domini ha de seguir perdurant, al preu que siga i deixen a qui deixen pel camí. No és important el benestar de la seua població, és important assolir objectius a curt termini per poder satisfer les ambicions personals de les persones membres de la casa. Si això perjudique al conjunt no importe.

STARKS I TARGARYEN

Starks i Targaryen tenen una altra manera d'enfocar les coses, perceben una renovació, una necessitat de canvi. S'han cansat de les maneres de la casa Lannister, de les mentires i manipulacions, de la defensa de l'interès propi per sobre de totes les coses i de la jerarquia i subordinació entre cases. Volen un canvi, donar-li la volta a les coses i ser de portes cap a dins de la mateixa forma que es promulgue de portes cap a fora.
No tenen res a perdre, fins ara han tingut el poder que la seua gent ha volgut donar-los amb permís i beneplàcit del poder de Lannister. I fins ara ja estava bé, Starks i Targaryens tenen la premisa bàsica de treballar pel benestar general i per la millora de totes les cases. Mentre la família Lannister no oprimia, no manipulava i no mentia les coses ja estaven bé. Però ara les jerarquies han acabat, la igualtat entre cases ha de ser present i totes les persones han d'estar representades.
La situació ha canviat. Lannister cada vegada tenen una millor organització per a atendre les seues necessitats. Els seus tentacles creixen, arriben més lluny. Amb el desgast aconsegueixen que la gent no porte la contraria per a no discutir i esgoten les capacitats de canvi. Starks i Targaryens estan al seu punt de mira, fa temps que estan treballant i ho fan bé, però no han entrat al joc d'acceptar pa per avui i fam per a demà. Tot allò que la família Lannister havia promès ho volen fer realitat, s'ho han cregut i volen que així siga. I no decauran en l'intent, no tenen un poder que perdre ni que mantenir, només un projecte que guanyar.



CASA GREYJOY
Per la seua banda tenim la casa Greyjoy, la que sempre es trobe en certa manera al marge però que la seua participació en el joc és fonamental. Representen la diferència, la paciència i l'observació. Han passat temps veient com la casa Lannister promet sense complir i, posteriorment, com unes cases i altres s'enfronten i no tenen en compte la seua voluntat. Però no oblidem que representen una part fonamental de la història i, finalment, en algun moment decidiran reclamar la seua veu.

Fins ara l'espera ha segut la seua màxima virtut, han tolerat la ignorància i han observat la batalla. El manteniment del poder i la perpetuació de les coses mentre el millor acord possible entre cases mai ha inclòs la seua. Però la Casa Greyjoy tenen molt a dir ja que el seu manteniment al marge ha estat una situació purament cautelar. Formen part dels regnes tot i que representen una casa independent, senten identificació amb totes les cases però no defensen a cap. S'ha convençut esta casa que no ha d'entrar, que els moviment tradicionals no són la seua batalla i al final seran qui decidiran pel manteniment de l'status quo o per la renovació. La Casa Greyjoy serà una més amb les premisses d'igualtat.

I tu amb qui estàs? El joc a començat! 

martes, 15 de julio de 2014

Reinicia amb nosaltres

He estat poc activa al meu bloc els últims dies ja que volia agafar-me unes merescudes vacances després d'exàmens. La realitat ha segut ben distinta, en pocs dies el meu futur pròxim ha canviat considerablement. El procés precongressual del BLOC JOVE (entre d'altres coses personals que no venen al tema) han aconseguit absorbir-me. I el motiu és ben clar, em presento a Secretària d'Organització dins la candidatura REINICIEM encapçalada pel company i amic Quique Castelló.

I és que el futur està en les nostres mans i hem de començar a treballar per a canviar-lo. Compromís, i el BLOC JOVE com a part de la seua joventut, han de liderar el canvi que tant necessitem els valencians i les valencianes. És més, aquest canvi ha de vindre liderat per gent nova amb ganes de lluitar per un futur digne. Per gent jove, aquella a la que ja no ens quede res, aquella a la que ens han furtat el futur i l'esperança.

No en tenim d'altra, hem perdut la por i hem de demostrar que així és. Prou manipulacions i mentires, prou comoditat al sofà de casa mentre ahí fora es juguen el nostre futur. Ni estudis, ni treball. Res ens quede per a poder suportar esta situació que ens oprimeix, que elimine drets i ens pose front a un futur negre i inexistent. La gent jove hem de treballar dia a dia, hem de juntar-nos i demostrar que la temor ha de canviar de banda i que el nostres futur i la nostra felicitat és possible. Estem tornant a situacions que recorden a règims no democràtics, vivim en una dictadura encoberta de majoria absoluta. Fan i desfan al seu gust per a assegurar el seu status quo i això ha d'acabar.


Amb tot açò he decidit pegar un pas  més, un pas endavant que em permeta treballar més activament (si cap) per a donar al jovent valencià el futur que tant mereixem. El BLOC JOVE és la meua ferramenta i hem d'aconseguir que siga la ferramenta que done resposta a la gent valenciana a la que ens estan deixant sense opcions. Amb la motxilla ben carregada d'il·lussió, de ganes de canvi i de treball formaré part d'un equip amb el que esperem fer grans canvis dins i fora del BLOC JOVE. Un equip que desitge rebre la vostra confiança per a fer de la joventut de compromís una eina potenciadora de la radicalitat democràtica i el futur del País Valencià.