A pocs dies de les eleccions europees els actes ja
acaben, el peix està quasi venut i comencem a tindre temps (no massa) per a fer
anàlisi de la campanya i del que suposen els resultats de diumenge. Els debats
i les entrevistes han segut... Bé, han segut i punt. Però podem treure algunes
conclusions prou consistents i que marquen el nostre futur.
A González se li va escapar: “un govern de gran coalició
PPSOE és possible”. De fet suposo que per al PPSOE no és més que una demostració
del que ja sabem: són el mateix. Un munt de persones amb interessos que cobrir,
amistats a que acontentar i butxaques que omplir. En altres estats europeus ja
es veu aquest model de govern, un model basat en les desigualtats i en el
manteniment d'un sistema que no té present en cap moment el benestar de les
persones. No rescaten persones, rescaten bancs i, a sobre, enriqueixen a qui
més té.
I l'Estat espanyol no es plante enfront tot això, no s'ha
plantat i dubto que una gran coalició PPSOE ho faça. Continuaran rendint tribut
a una Troika que ens oprimeix, que ens ofegue, que desmantetlle el que tant ens
ha costat de crear. Europa era un projecte fantàstic en el seu inici, després
d'una aliança merament econòmica va passar a ser un mecanisme de redistribució
i compensació de desigualtats. Posteriorment s'ha convertit en una eina de
creació de desigualtats a mans del mercat i el sistema desigual.
I a la Merkel ja li està bé. Crear desigualtats entre els
estats del nord i els del sud ja li apanye
la seua paradeta. En Alemanya, Regne
Unit o França, més de la meitat de població manté el seu nivell de vida. En
canvi, estats com Espanya, Grècia o Portugal, doblen el
percentatge d'empitjorament del nivell de vida als anteriors. Els
estats de segona, inverteixen en formar a les noves generacions. Formació
professional, formació universitària, postgraus, idiomes... Quant més formació
millor. Així Alemanya tindrà la generació de gent treballant a l'hostaleria i
el sector domèstic més preparada de la història. Amb més d'un 50% d'atur
juvenil a la nostra terra ens venen que l'estranger ens donarà l'oportunitat de
treballar. Ser la mà d'obra barata dels estats que ens oprimeixen, però amb
treball.
I és que, qui no vol tindre una persona darrere d'una
barra del bar que parle quatre idiomes i tinga dues carreres? És el somni de
qualsevol empresa d'hostaleria! Qui no vol que la persona que se n'ocupe dels
seus fills i filles tinga una titulació de postgrau? Jo, quan en tinga, ja
voldria tindre una persona amb una formació exquisida que atengués la meua
descendència. I, amb una miqueta de sort, amb els anys i quan dominen la seua
llengua a la perfecció, podran trobar alguna cosa relacionada amb els estudis
que van cursar a la seua terra o tornar a guanyar-se la vida ací. Per què no ens
enganyem, feina de baixa qualificació i en condicions precàries ací també en
tenim.
Per això són importants les eleccions del proper diumenge
25, perquè hem de trencar amb el PPSOE i hem d'aconseguir que al parlament
europeu hi hagen moltes veus representades. Veus que faran de contrapès i de
crítica, veus que no permetran que l'opressió de la ciutadania siga una eixida
fàcil. Europa decideix sobre moltes coses del dia a dia i hem de dir prou al
bipartidisme arcaic per a recuperar l'essència d'Europa. Voteu a qui vulgueu, a
qui més us agrade i us represente, a qui us caiga menys malament. Però
voteu. Voteu per a demostrar que ens importe el que facen amb la nostra vida i
que ja no volem ser una terra de segona ni la mà d'obra barata de ningú. Volem
quedar-nos i viure amb dignitat a la nostra terra perquè és la que estimem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario