CULTURES I CULTURETES

Sóc valenciana: parlo valencià; celebro el 25 d'abril i el 9 d'octubre; ballo jotes, balls plans, fandangos i boleros; se'm pose la pell de gallina amb el so de la dolçaina i la castanyeta; m'emociono amb la muixeranga i em sent discriminada per totes estes coses.  Visc en valencià i no tinc cap vergonya de dir-ho als quatre vents, però no tot el món ho veu de la mateixa manera. Sóc d'un poble amb tradicions molt valencianes: tenim un grup de danses, un grup de dolçaina i tabal, un de bombos i tabalets, ... Però també tenim platja, i llavors és quan vius a la teua pròpia pell el que signifique fora del País Valencià sentir-te plenament valenciana.

Per a Espanya som "la costa levantina", un lloc on arribar i descansar esperant que nosaltres rebem el turisme amb hospitalitat i "en cristinano, que no te entiendo".  Per que al final és el que espere molt del turisme espanyolista i centralista que rebem (i dic molt ja que gent tolerant n'hi ha a tots els llocs). Espere que agraïm que ve ací a deixar els seus diners mentre nosaltres hem de proporcionar totes les tranquil·litats i comoditats al seu descans. Com si al País Valencià no tinguéssem  més ocupacions ni fonts d'ingressos durant tot l'any que els quatre duros que es deixen durant l'estiu.

Però la realitat és ben diferent, la realitat és que valencianes i valencianes estem treballant durant les seues vacances en hotels, restaurants, gelateries, supermercats i xicotetes botigues per a poder donar-los eixa hospitalitat que esperen. La crua realitat és que la societat valenciana té moltes coses de les que viure durant l'any i que el turisme només n'és una més. Durant tot l'any estudiem i treballem; i quan arribe l'estiu més i millor. Llavors comencen les contractacions sotmeses a condicions intolerables per a mantenir el turisme de platja, piso i passeig que ens ve de fora.

No imagino a algú viatjant a Croàcia i exigint que li parlen la llengua del seu país d'origen mentre menyspree la  cultura i tradicions autòctones. No puc entendre que parlar la meua llengua i estimar la meua terra siga una falta de respecte per a ningú. I no ho dic pel turisme com a tal, ja que hi ha molta gent que entén i respecte la cultura valenciana, de fet fins i tot l'aprecie i l'estime. Ho dic per les actituds opressives que intenten ningunejar les cultures classificades com a minoritàries dins de l'Estat espanyol, aquelles cultures que som la identitat d'una zona i que hem sabut acceptar i integrar les imposicions espanyoles dins del nostre territori.  Aquelles cultures que de desaparèixer trencarien amb una besant enriquidora i crítica d'un estat que només vol homogènia.

Perquè sí. Sóc valenciana, m'estimo el País Valencià i no em tremole la veu al dir-ho. Vull viure en una terra on no tinga que sentir-me menyspreada ni menystinguda per viure, pensar i estimar en valencià. Vull treure una quatribarrada a la meua balconada sense sentir-me assenyalada per fer-ho. Vull estimar les meues tradicions i senyes d'identitat sense que això siga un motiu per confrontar-me amb ningú ni per a que em puguen classificar de res. Perquè sóc valenciana i no vull ser una altra cosa, perquè vull viure amb llibertat i respecte.