L'autoodi valencià

Ja fa anys que me'n vaig donar compte i que li pego voltes en molts sentits a una pregunta molt important: què transmeten els llibres de text? Des de concepcions sexistes i patriarcals de problemes on les dones compren i els homes treballen fins a percepcions totalment centralistes i irrespectuoses amb les nacionalitats que conformen l'Estat espanyol. I en aquesta percepció més ideològica estava quan l'altre vaig llegir els verbs en un llibre de valencià, un llibre escrit per a tot el País Valencià i on els xiquets i xiquetes aprenen morfologia verbal per al seu futur. Així doncs el primer temps verbal a estudiar, com no podia ser d'altra manera, era el present d'indicatiu: jo parle, tu parles, ell o ella parla, nosaltres parlem, vosaltres parleu i elles o ells parlen. 

I pensareu, quin és el problema al respecte? Doncs molt fàcil, jo sóc del Maestrat, una zona on ningú diria en cap moment jo parle o ella parla ja que les accepcions a la nostra terra, totalment normatives, són jo parlo i ell parle. No imagino a algú de Benicarló, Vinaròs, Alcalà o qualsevol altre poble del nord (molt al nord, quasi tocant a Catalunya) dir: "Pep, és que jo treballe a un forn i compre el pà allí". No! Nosaltres no diríem això. Nosaltres acabaríem amb la nostra o tant característica i de la que en sentim molt d'orgull: "Pep, és que jo treballo a un forn i em compro el pà allí"

I sí, són accepcions més sentides a Catalunya, però a cas la meua terra no és valenciana? A cas el meu parlar és menys correcte o menys respectable que el de València ciutat? A cas no mereixem que els llibres de text respecten les nostres característiques lingüístiques? No mereixem que ens reconeguen les nostres característiques incloent jo parle/jo parlo? No sé que en pensen al respecte del nostre parlar les persones que editen i dissenyen el contingut d'estos llibres de text, però jo em sent valenciana i m'agradaria que així se'm reconeguera amb totes les meues característiques. Estimo la meua terra, estimo la meua llengua i desitjaria que el mateix respecte que tinc pel valencià apitxat el tinguessen pel meu valencià, el valencià que parlem al nord del país sense prioritzar l'invisibilització de les assepcions pròpies de la nostra llengua a Catalunya deixant fora del valencià a valencians i valencianes propers a esta terra que parlem amb la o, que ens sentim part del País Valencià i respectem la seua riquesa lingüística desitjant que així és faça a tota la nostra terra.