La seguretat d’oprimir

Fa 128 anys 8 persones van ser condemnades a mort per reivindicar la intolerable jornada laboral de vuit hores al dia. La revolució industrial havia portat la creació de llocs de treball i contractes laborals sense cap tipus de respecte als drets laborals i al descans de les persones. Res es tenia en compte, la producció i l’enriquiment de 4 a costelles del proletariat era la base de les polítiques laborals. Ni salaris, ni descans, ni família. Les persones eren pura ma d’obra i quan més econòmica millor.

Al 2014 ens arrimem de forma preocupant al 1886, quan les persones eren condemnades per reclamar dignitat laboral. Han liberalitzat l’acomiadament, han reduït les indemnitzacions, han ampliat els “contractes basura” i ens estan deixant sense drets laborals. L’enriquiment de 4 amistats va a costelles de les poques persones que aconsegueixen un lloc de treball. Rebaixes de salaris i ampliació d’horaris per a què la gent treballadora siguem cada vegada més pobra i no tinguem més opció que aguantar l’explotació de les grans empreses per a que la gent que està empoltronida al govern es puga assegurar un lloc de treball amb un salari astronòmic quan la ciutadania es canse d’aguantar. 

I no pensem en tindre descendència, si demanes un permís per maternitat o paternitat possiblement acabes sense feina. Total, a la porta hi ha moltes persones amb necessitat d’un lloc de treball i amb la suficient desesperació per a assumir les condicions que propose l’empresa. Desesperació generada per les mateixes persones que fan les polítiques i que alimente el propi sistema. Només es poden exigir condicions laborals intolerables quan la necessitat fa que les persones accepten un lloc de treball a qualsevol preu. Ni salaris, ni descans, ni família. Tornem a ser ma d’obra i quant més econòmica millor.

Amb tot aquest panorama, a sobre ,ens retallen el dret a reclamar. Amb la nova llei (que li’n diuen)de Seguretat Ciutadana ja no podrem ni tant sols eixir al carrer per a manifestar públicament la retallada ideològica, la supressió de drets i l’explotació a la que ens sotmeten. I dic jo: Seguretat Ciutadana? Seguretat repressiva li haurien de dir! Seguretat per oprimir la població, engreixar la butxaca de les grans empreses, acabar amb els drets laborals i assegurar-se un futur digne només per a qui promulgue les polítiques.