Floren, això ho pague jo!

L'Institut Geogràfic Nacional (de l'Estat espanyol) ja ha dit que els terratrèmols que es van notar al Maestrat al setembre de l'any passat tenen relació directa amb la planta Castor i les injeccions de gas. Ara ja no ens poden enganyar ni intentar vendre'ns la moto, van autoritzar una planta sense tindre en compte l'impacte sísmic de la mateixa. Com sempre, al Maestrat no fa falta tindre en compte res, no hi ha molta gent, les pèrdues si ens deixen sense comarca serien mínimes per a la gent que ho autoritze.

Exagerem i som "perroflautes" massa puristes amb el medi si ens queixem. Estem en contra del progrés. I dic jo, progrés? Quin progrés? El progrés basat en el socialisme de les amistats. "Fem una planta per injectar gas, que no passe res. I al meu amic Florentino que no li falte de res: sobrecost, 100%; indemnització... quant vols Florentino? El 300% et va bé? Au, total si repartim entre la població eixen a poquet per cap. Fem un puro de celebració, i un whisky. Ja tenim el pacte tancat. Què bé ens ho sabem muntar! La gent és bona i no diu res, i si diu tampoc hi ha problema que et vaig a cobrir de milions. Gràcies? No home, tot siga pel meu futur. Ja en parlarem d'ací un temps ". Una miqueta per a pagar la indemnització del Castor , una altra miqueta per a rescatar bancs, repaguem les medicines, ens lleven beques i prestacions, ens deixen sense feina i ¡comptes quadrats!

Què bé s'ho han fet, han inflat la bombolla fins que ha rebentat i ara nosaltres paguem. El cost econòmic no és res, no hi ha cap problema, paguem tot el món. Entre molts a poc eixim. I el cost mediambiental? Doncs això no té importància, "rebentem el Maestrat amb Fracking i Castor, plantem Marina d'Or, fem prospeccions a Columbretes i el que faça falta. Però a les meues amistats que no els falte de res i les gràcies ja vindran". Com deia la meua avia "ande yo caliente, riase la gente" i a esta colla d'impresentables i lladres només els preocupe el seu benestar. Assegurar-se el seu futur a costelles de qui vinga bé, a costelles del que vinga bé.

Privatitzem els guanys, socialitzem les pèrdues. No som un Estat capitalista, no ho som per a les pèrdues però per als guanys sí. Això privat i ben privat. I després és la població qui ha viscut per damunt de les seues possibilitats, doncs no senyors i senyores. La població hem viscut el que ens han fet creure, el que han permès per a que les seues amistats enstiguen ben engreixades i ara ens toque pagar amb el poc que tenim. Només s'ha fet una cosa malament: votar per sobre de les nostres possibilitats a una "celca" d'ineptes que només pensen en la seua cadireta.