UNA CAVALLERA

Des de menudes ens ensenyen a ser princeses. Perfectes, sempre preparades per a que arribe el nostre cavaller a salvar-nos de la crua realitat i a portar-nos a la felicitat. Princeses febles o fortes, però sempre princeses disposades a esperar al seu príncep o cavaller ideal.

En canvi, una cavallera és ben diferent. Ho és tant que ni tant sols el diccionari conté la paraula ja que la forma correcta hauria de ser cavalleressa. Però tampoc és el mateix. Una cavalleressa és aquella dona que va muntada a cavall. El corrector també marque com a errada la paraula cavallera i et propose opcions com “cabellera” o “cavalleria”. Però una cavallera és molt més que tot això, és un concepte molt diferent a tot el que es relacione amb aquestes paraules.

Cavallera és un terme que designe a aquella dona lluitadora,forta i convençuda. Lluitadora en tant que dona que no decau en l’intent de perseguir un món millor, per la llibertat. Forta en tant que caurà mil vegades, una darrere l’altra, s’equivocarà i errarà però continuarà el seu camí amb la vista al front , el somriure a la cara i l’esperança d’assolir el seu objectiu final. I convençuda que les dones tenen capacitats molt especial i poden arribar molt lluny lluitant contra un món desigual on la presencia femenina està segada i on per aconseguir les seues fites haurà de ser persistents.

Però amb tot açò podrien dir que moltes dones són cavalleres. Cada persona té una visió del món i de la realitat, té unes percepcions diferents del que és ser una dona lliure. Per tant hem d’afegir més requisits a la cavallera per a acotar més la definició. La cavallera també és respectuosa. Respectuosa amb la resta de dones i respectuosa amb la seua llibertat d’elecció. Sobre tot és respectuosa amb la resta de dones que, a la seua manera, lluiten per aconseguir un món més just, més femení i menys discriminatori.

La cavallera també és una persona crítica i compromesa. Crítica amb el seu entorn i la realitat que ens envolta. Crítica amb les persones que obstaculitzen l’avanç de les dones, però també amb aquelles

que mal empren  la bandera del feminisme per a benefici personal. Crítica amb totes aquelles actuacions i realitats que fan que les dones continuem  en la situació de desigualtat.  I compromesa amb tota aquesta reivindicació i la necessitat de canvi.

Perquè ser cavallera no és tant sols una ideologia o una reivindicació. Ser cavallera és una manera de viure, és una filosofia de vida. Ser cavallera  és decidir que no necessites ningú que et salve de res, ningú que et trega de l’obscuritat. És decidir agafar les regnes de la teua vida, conduir-la cap a una realitat diferent amb independència i fortalesa.

 I no és quelcom que pugues decidir o que tries, un dia despertes i et dones compte que estàs vivint la teua realitat diferent. Que eres més que unes sabates de taló o un pintallavis, això són simples complements que ja no et defineixen, ja no són l’eix. Allò que abans creies impossible ara és molt fàcil i que la teua independència et done força per a continuar defensant allò que creus des de davant i des de darrere. Ja no necessites reconeixement, ja no necessites impuls. Necessites persones al teu costat que entenen i comparteixen aquesta manera d’enfocar la vida, que t’acompanyen. Llavors et dones compte que eres una autèntica cavallera i que el futur està en les teues mans.   

A les meues cavalleres