"Vente p'alemania, Borja"

A pocs dies de les eleccions europees els actes ja acaben, el peix està quasi venut i comencem a tindre temps (no massa) per a fer anàlisi de la campanya i del que suposen els resultats de diumenge. Els debats i les entrevistes han segut... Bé, han segut i punt. Però podem treure algunes conclusions prou consistents i que marquen el nostre futur.

A González se li va escapar: “un govern de gran coalició PPSOE és possible”. De fet suposo que per al PPSOE no és més que una demostració del que ja sabem: són el mateix. Un munt de persones amb interessos que cobrir, amistats a que acontentar i butxaques que omplir. En altres estats europeus ja es veu aquest model de govern, un model basat en les desigualtats i en el manteniment d'un sistema que no té present en cap moment el benestar de les persones. No rescaten persones, rescaten bancs i, a sobre, enriqueixen a qui més té.

I l'Estat espanyol no es plante enfront tot això, no s'ha plantat i dubto que una gran coalició PPSOE ho faça. Continuaran rendint tribut a una Troika que ens oprimeix, que ens ofegue, que desmantetlle el que tant ens ha costat de crear. Europa era un projecte fantàstic en el seu inici, després d'una aliança merament econòmica va passar a ser un mecanisme de redistribució i compensació de desigualtats. Posteriorment s'ha convertit en una eina de creació de desigualtats a mans del mercat i el sistema desigual.

I a la Merkel ja li està bé. Crear desigualtats entre els estats del nord i els del sud ja li apanye la seua paradeta. En Alemanya, Regne Unit o França, més de la meitat de població manté el seu nivell de vida. En canvi, estats com Espanya, Grècia o Portugal, doblen el percentatge d'empitjorament del nivell de vida als anteriors. Els estats de segona, inverteixen en formar a les noves generacions. Formació professional, formació universitària, postgraus, idiomes... Quant més formació millor. Així Alemanya tindrà la generació de gent treballant a l'hostaleria i el sector domèstic més preparada de la història. Amb més d'un 50% d'atur juvenil a la nostra terra ens venen que l'estranger ens donarà l'oportunitat de treballar. Ser la mà d'obra barata dels estats que ens oprimeixen, però amb treball.

I és que, qui no vol tindre una persona darrere d'una barra del bar que parle quatre idiomes i tinga dues carreres? És el somni de qualsevol empresa d'hostaleria! Qui no vol que la persona que se n'ocupe dels seus fills i filles tinga una titulació de postgrau? Jo, quan en tinga, ja voldria tindre una persona amb una formació exquisida que atengués la meua descendència. I, amb una miqueta de sort, amb els anys i quan dominen la seua llengua a la perfecció, podran trobar alguna cosa relacionada amb els estudis que van cursar a la seua terra o tornar a guanyar-se la vida ací. Per què no ens enganyem, feina de baixa qualificació i en condicions precàries ací també en tenim.

Per això són importants les eleccions del proper diumenge 25, perquè hem de trencar amb el PPSOE i hem d'aconseguir que al parlament europeu hi hagen moltes veus representades. Veus que faran de contrapès i de crítica, veus que no permetran que l'opressió de la ciutadania siga una eixida fàcil. Europa decideix sobre moltes coses del dia a dia i hem de dir prou al bipartidisme arcaic per a recuperar l'essència d'Europa. Voteu a qui vulgueu, a qui més us agrade i us represente, a qui us caiga menys malament. Però voteu. Voteu per a demostrar que ens importe el que facen amb la nostra vida i que ja no volem ser una terra de segona ni la mà d'obra barata de ningú. Volem quedar-nos i viure amb dignitat a la nostra terra perquè és la que estimem.