La irrupció en política d'alguns nous partits
està fent que en les últimes setmanes apareguen certs debats en la meua vida
que fins a dia d'avui estaven silenciats. De sobte, gent que defense el
repartiment de la riquesa i les rendes bàsiques, ara també recolzen liberalitzar
certs àmbits com la possessió d'armes. Tot açò al fil de la democràcia radical,
del repartiment de poder. Al final, si l'Estat té armes i poder, la població
hauria de comptar amb els mateixos mitjans.
Però clar, jo em pregunto si no és millor limitar
el poder de l'Estat que proporcionar llibertat radical a la ciutadania en
alguns aspectes. Les armes, les drogues, l'enriquiment desmesurat, les limitacions
vials... Realment val la pena donar llibertat en aquests aspectes? Qui té una
arma pot matar una altra persona, amb les drogues danyes el teu propi cos,
l'enriquiment desmesurat porte indiscutiblement explotació, les limitacions
vials salven vides. Al final que és més important: la llibertat o la vida?
Penso que el que hauríem de buscar és la
radicalitat democràtica per altres aspectes, el poder limitar el poder que
tenen sobre nosaltres. Vivim en una democràcia on guanyar unes eleccions done
total llibertat i impunitat per a fer el que vulguen durant 4 anys. On els partits
polítics poden presentar un programa electoral amb el que netejar-se la merda
del cul al dia següent de les eleccions. On el Rei pot decidir abdicar en plena
crisi-estafa i es traurà una quantitat irreverent de diners per a la coronació
del "principito" mentre la gent passe fam.
Doncs per a mi la discussió està en poder
decidir tot això. En poder opinar sobre si el càrrec de cap d'estat ha de ser
hereditari o, inclòs, en si l'home ha de tindre prioritat sobre la dona en esta
herència. Per a mi la discussió està en poder fotre fora a un govern que només
ha fet el programa electoral per a guanyar unes eleccions i que l'incompleix
dia a dia. Per a mi la discussió està en poder opinar sobre a que es destinen
els diners dels meus impostos ja que jo no vull que vagen a coronacions
ostentoses o Castors innecessaris, vull que vagen a hospitals, educació i
famílies que ho necessiten.
Això entenc jo com a radicalitat democràtica,
el poder decidir i opinar a les urnes sobre el que es farà. Tindre opció a
referèndums, eleccions anticipades i votacions per a tot alló que siga transcendental
en l'organització social. No necessito llibertat per posseir una escopeta i
pegar-li un tir a la primera persona que no faça el que jo crec democràtic. Necessito
radicalitat democràtica per a poder opinar, per a poder canviar les coses des del
pacifisme més bàsic, des de l'opinió i la força del vot. La necessito per saber
que és el que opine la societat i actuar en conseqüència ja que jo no tinc
perquè tindre la veritat absoluta i, al final, la democràcia és acceptar
l'opinió majoritària a risc que eixa no siga la mateixa que la meua.
Vull vivir en un país, que descarte, por despreciable, la producción de armamento, que decida NO lucrar con la Muerte. Y que sus FFAA se reduzcan a la UME y poca cosa más.
ResponderEliminar