GERMANA MITJANA

M'ha donat  per reflexionar sobre la llibertat, eixe bé tant valorat que tots i totes volem tindre. Eixe bé que ens fa ser una societat civilitzada formada per persones lliures i ens permet que esta se'ns respecte sempre que no entre dins l'esfera privada d'altres persones. La llibertat de tindre una identitat pròpia, de tindre una ideologia determinada, la llibertat d'expressar allò que volem... En fi, la llibertat de ser nosaltres.

Però, fins a quin punt som lliures? Mentalment he fet un paral·lelisme de la societat en que vivim amb una família normalitzada, una família on cada persona jugue el seu paper i té un suposat espai de llibertat. Per suposat per a vore-li  el paral·lelisme hem de pensar en una família de persones adultes, amb pensament propi, però que depenen en certa manera l'una de l'altra. 

En primer lloc ens trobarem amb el pare i la mare (o els dos pares o les dos mares, però per al meu teatre necessito que siguen 2 persones). El que vull fer vore és com ens oprimeixen els mateixos estrats socials, així que em disculpareu si configuro una família ben estereotipada. Primer ens trobarem amb la mare i el pare qui fa anys que són parella i tenen tres filles com a tres rosers. De diferents edats i amb diferents expectatives en la vida, les tres filles van seguint el seu camí amb normalitat i la família està establerta. El pare treballe fora de casa, la mare se n'ocupe del treball familiar, la filla major decideix treballar, la segona filla segueix els seus estudis i la més menuda acabe de començar formació professional.

Tot va bé fins que la segona filla, qui mai s'ha despistat en el seu seguit, comence a tindre parelles. Resulte que la xiqueta és lesbiana i això no agrade a la resta de la família. Bé, a la resta no. En un principi el pare i la mare no en diuen res i la germana menuda no s'hi pose. De fet, com que ella volia estudiar perruqueria i la seua germana mitjana estava convencent al pare i a la mare que la deixaren fer, fins i tot la recolzava. Però la germana gran, a ella no li fa cap gràcia i comence a malparlar i enfrontar a la família. De seguit, constantment, poc a poc i amb constància fins que la mare decideix posar entrebancs cada vegada més forts a la llibertat de la seua filla mitjana. El pare, com bé pot, gestiona el tema reduint tot el que pot els problemes familiar i la germana menuda no pren part per si li arriben els esquitxos a ella.

Això és fàcil d'entendre, doncs ara traslladem-ho a la societat. La mare seria el govern, el pare el banc i les filles cadascuna jugaria un paper. La filla gran seria un lobby qualsevol (església, empreses, ...), la mitjana seria un gruix de població que reclame els seus drets (col·lectiu LGTBI, estudiants, dones,...)  i la germana menuda seria tota eixa part de població que mire cap a un altre costat mentre el seu benestar no està afectat. D'esta manera ens trobem amb que el gruix de població que defensa els seus drets es veu limitada per un altra població igual a ella, una altra població que presione al govern fins aconseguir el que vol. El banc, per la seua banda, mentre aconseguisca mantenir bones relacions amb el govern simplement es mantindrà imparcial o, si fa falta, oprimirà a la filla mitjana que és qui se n'ix de la suposada normalitat. La filla menuda, ella se n'aprofita del que li va bé per mantenir el seu benestar i quan el té, deixe de reclamar res.

I amb tot açò, quina part de la societat vols ser? Està clar que no som govern ni som banc, però si tenim la llibertat d'oprimir i controlar a la resta, de lluitar per la llibertat comuna o de mirar cap a un altre costat. Sí podem eixir al carrer i reclamar el que volem, o treballar per el que considerem un món més just. També podem mantenir-nos fidels als nostres pensaments, a nosaltres i no decaure en l'intent d'acabar amb un lobby que pretén ofegar-nos i tallar-nos les ales. Jo he segut germana menuda i no vull arribar a ser germana gran. Tinc clar que sóc i seré germana mitjana, per a deixar a qui vindrà un món on les germanes gran no puguen decidir, un món on les germanes menudes prenguen part i, sobre tot, un món on la mare siga independent del pare i no estiga dominada per ningú.